Bèstia

Aquests poemes, que van aparèixer per primera vegada el 2012 i van ser guardonats amb el Premi Amadeu Oller, neixen d’una llibertat absoluta. Ens arriben des d’una terra salvatge i imprevista, on la matèria es reorganitza i on el cos es revolta, reflexiona, viu i narra. Irene Solà s’enfronta a l’entorn amb una mirada crua i alhora vivaç, inquieta i vigorosa, que destrueix mentre busca el nou ordre de les coses, i que mai dona res per sabut. Aquests versos irradien una força misteriosa que ens absorbeix de seguida.
Bèstia va ser, de fet, el debut literari d’Irene Solà. Entrem, així, amb esbalaïment i cautela, en aquest món familiar i estrany que anticipa, en certa manera, l’imaginari de la seva narrativa, però que sobretot mostra ja una veu personalíssima i radical.