Cant i treball a Mallorca

De primer, Bàrbara Duran, perquè serveixi d’introducció al seu treball —cal dir rigorós i acurat— ens planteja la història d’uns papers perduts i una màquina d’escriure. Es tracta dels papers en què eren recollides les cançons que l’etnomusicòleg i compositor Baltasar Samper i el mestre Ramon Morey recaptaren pels pobles de Mallorca a partir del mes d’agost de 1932 dirigides a integrar-se en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, «una de les empreses culturals —segons Duran— més transcendents del segle XX». Samper havia iniciat aquesta recerca el mes de gener de 1922 i perdurà fins a l’any 1936, dissortadament suspesa de forma traumàtica a causa del cop d’estat que desembocà en una cruenta i despietada guerra civil. El treball de Bàrbara Duran és rigorós, bastit des de dos punts de partida que ha de tenir un bon treball científic: la passió pels materials que investiga —diria una passió amorosa— i, d’altra banda, l’exactitud extrema, l’autoexigència que ha de projectar-se en la feina, el mètode acurat... Ambdues condicions són presents aquí i el lector ho veu des de la primera pàgina. Diria que hi trobareu la reconstrucció d’un camí que ens mena a descobrir una part de l’imaginari col·lectiu dels nostres pobles, alhora que hi trobam les tonades i cançons que acompanyaren el treball vinculat a la terra que aquells homes i dones havien regat amb la seva suor.