Disponible bajo pedido
A trenta anys, Ricard Salvat ja s’havia convertit en un direcÂtor d’escena de referència en el teatre català i espanyol. Entre 1969 i 1972 els seus interessos professionals es diversificaren i avançaren en paral·lel. En primer lloc, es consagrà al teatre com a professor, director d’escena i director artÃstic. En segon lloc, es dedicà a la docència università ria impartint assignatures de literatura catalana, arts escèniques i teoria de l’art. Finalment, incrementà la seva projecció pública, aquà i fora, grà cies als nombrosos contactes i a la participació en fòrums teatrals, artÃstics i cinematogrà fics. Aquest segon volum dels seus diaris mostra la lluita quotiÂdiana contra tota mena d’obstacles que Salvat emprengué per consolidar la seva posició com a home de teatre i intel·lectual en un context polÃtic i cultural precari i difÃcil. A més d’oferir-nos una imatge polièdrica i de vegades contradictòria, les seves anoÂtacions dià ries revelen, des d’una vessant més Ãntima i humana, el patiment i, en alguns moments, la desesperança causada pels infortunis que li deparà la vida