Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià

Dos màrtirs de ma pàtria fou la primera temptativa de Verdaguer de construir un poema llarg i, doncs, el punt de partida de la millor èpica del segle XIX català. Redactat als 17-18 anys, el poema, que narra la conversió i martiri dels antics patrons de la ciutat de Vic, Llucià i Marcià, reflecteix els models neoclàssics apresos a les classes de Retòrica del Seminari i revela les qualitats d’un joveníssim autor que emprenia un projecte de gran ambició i apuntava solucions lingüístiques i poètiques innovadores. Així ho intuí Milà i Fontanals, i també el grup d’amics vigatans del poeta que li publicaren el poema el 1865.