El Baró de la Blava

L'historiador Rafael Ginebra explica la història i la llegenda popular del baró de La Blava, una família de la petita aristocràcia rural lligada a Sant Martí d'Albars. La investigació l'ha portat a resseguir "tres llinatges que conflueixen" en aquest títol nobiliari: els Prat de Sant Martí d'Albars, els Reixach de Vic i els Martí de Balsareny i també de Vic. El títol nobiliari es remunta al 1771, quan el rei Carles III d'Espanya concedeix la baronia, de nova creació, a Bernat de Martí i de Prat, antic capità d'infanteria pels mèrits contrets en la guerra d'Itàlia. De fet, ell va ser l'únic que el va portar amb tota la legitimitat i només durant tres anys. Al morir, l'any 1774, l'utilitza el seu germà Joan, també militar. Tots dos -i dos germans més, eclesiàstics- moriran sense descendència i el títol passarà "a una branca col·lateral", els Prat Gibert, que a partir de l'any 1800 reben l'herència material. Cap d'ells no reclamarà oficialment l'ús del títol de baró de La Blava però un dels seus descendents, tot i això, el recuperarà per fer-ne ús a finals del segle XIX i principis del XX: és Josep Prat Gibert i Canal, "el qui genera el mite que es conserva en la memòria popular", diu Rafael Ginebra.