El Baró de la Blava
pagesia, noblesa i imaginari popular : els llinatges Prat de Sant Martà d'Albars, Reixach de Vic i Martà de Balsareny i Vic, i el tÃtol baronial de la Blava
Disponible bajo pedido
L'historiador Rafael Ginebra explica la història i la llegenda popular del baró de La Blava, una famÃlia de la petita aristocrà cia rural lligada a Sant Martà d'Albars. La investigació l'ha portat a resseguir "tres llinatges que conflueixen" en aquest tÃtol nobiliari: els Prat de Sant Martà d'Albars, els Reixach de Vic i els Martà de Balsareny i també de Vic. El tÃtol nobiliari es remunta al 1771, quan el rei Carles III d'Espanya concedeix la baronia, de nova creació, a Bernat de Martà i de Prat, antic capità d'infanteria pels mèrits contrets en la guerra d'Ità lia. De fet, ell va ser l'únic que el va portar amb tota la legitimitat i només durant tres anys. Al morir, l'any 1774, l'utilitza el seu germà Joan, també militar. Tots dos -i dos germans més, eclesià stics- moriran sense descendència i el tÃtol passarà "a una branca col·lateral", els Prat Gibert, que a partir de l'any 1800 reben l'herència material. Cap d'ells no reclamarà oficialment l'ús del tÃtol de baró de La Blava però un dels seus descendents, tot i això, el recuperarà per fer-ne ús a finals del segle XIX i principis del XX: és Josep Prat Gibert i Canal, "el qui genera el mite que es conserva en la memòria popular", diu Rafael Ginebra.
