Els costums bàrbars

Els costums bàrbars consta de 92 poemes i està elaborat en els anys 2000, entre els poemaris «Narcís de la memòria» (2000) i «El pou de la set que no assacia» (2005). Collado afirma que «es tracta d’un poemari que pot ser llegit com a testament d’una època, d’un segle que acaba. Una època on els somnis i els desigs s’estenien per un ample i salvatge horitzó. Un segle que acaba amb els mites assolats, les batalles ensangonades i els dubtes vius. I un to general de pèrdua d’ideals salvada pel distanciament i l’humor