Entreforc

Entreforc és una història que comença a la roca calcària, desemboca a la mar i s’estimba contra una societat emmalaltida i deshumanitzada. Entre les virtuts del llibre, el jurat format per Francesc Bombí-Vilaseca, Meritxell Cucurella-Jorba, Anna Gas, Anton Not i Maria Sevilla, diu: «així com hem sentit a parlar tot sovint sobre la gran novel·la americana o bé la gran novel·la sobre Barcelona, podríem veure en Entreforc alguna cosa així com una mena de gran llibre de poemes sobre l’illa de Mallorca. A la vegada, però, no es queda estrictament en ser un tractat de mallorquinitat sinó que lèxicament i formal les virtuts que té el llibre transcendeixen la temàtica. En el seu conjunt ens trobem davant d’una obra molt ben planificada i escrita, que és el que li podem demanar a una obra literària.»
A Entreforc el llenguatge és rocós i precís, apedregat per un lèxic que gruny amb força la submissió davant del paisatge i la subversió davant les injustícies. La metàfora del tall entre les pedres de s’Entreforc serveix a l’autora per parlar de ferides emocionals i socials, en especial, de la ferida feta a l’illa: el turisme a Mallorca. Alhora, aquest espectacle paisatgístic també és un símbol fet oracle, des d’on fer preguntes, convertides en pregàries, que l’autora declara com una necessitat individual i col·lectiva per abordar alguns dels grans conflictes socials actuals.