Jo era un noi

Un noi de 17 anys entra a l’habitació d’hospital on el seu pare està inconscient, a punt de morir després d’un infart. El noi sap que s’ha d’acomiadar i que és l’última oportunitat que té per explicar-li tot allò que li ha ocultat: la seva homosexualitat, la seva veritable identitat, i per què sempre ha sentit por i vergonya davant aquest home ara moribund. Jo era un noi és un llibre de dol, on el narrador de la història explica al seu pare, s’explica a ell mateix, tot el que va callar durant la infància i l’adolescència. Un viatge de descobriment a través d’escenes de la vida del fill: l’ambient de l’escola, el desig d’acceptació, els primers amics, els primers amors; i també de la seva família: la migració dels avis, des de Galícia al barri de la Zona Franca de Barcelona als anys 50, el pis familiar amb aluminosi. I, de fons, la pesada cadena que uneix l’avi i el pare, el pare i el fill, la idea asfixiant i opressiva de què vol dir ser un home.