Josep Flaugier i l'encàrrec pictòric de la casa de la congregació de la missió a Barcelona

La Casa de la Congregació de la Missió, fundada a Barcelona el 1703, ha estat, històricament, un conjunt patrimonial força desconegut a la ciutat. La manca d'una recerca consolidada sobre el seu establiment i evolució estructural fa que la seva església, actualment parròquia de Sant Pere Nolasc, passi desapercebuda per la ciutadania i no en pugui valorar el seu llegat.
Per tal de dirimir-ho, aquest volum presenta el projecte concebut el 1801 pel pintor Josep Flaugier (1757-1813), per decorar amb pintures murals la cúpula, les petxines i el fris de l'església de la Casa de la Missió. L'objectiu és donar a conèixer la importància de l'obra a través de l'estudi de l'autoria, l'anàlisi de l'encàrrec i gestació del projecte i la contextualització de l'empresa a partir de la relació amb les creacions artístiques dels seus contemporanis.
Així mateix, també es dedica un capítol a l'estudi de les pintures que resten ocultes a la cúpula primitiva del temple i als frescos de l'altar major, obres que s'atribueixen, a través de la documentació localitzada als arxius, als pintors Josep (c. 1705-1782) i Manuel Vinyals i Miró (act. 1732-1748). Finalment, es presenten les successives restauracions de l'església i de les pintures murals al llarg del segle XX, per tal de descriure la trajectòria històrica complexa i dilatada en el temps del conjunt de la Congregació de la Missió i fer valer la seva importància patrimonial per la història de l'art català d'època moderna.