Justícia poètica

La cantant i poeta Ivette Nadal explora, en aquesta confessió íntima, el fil invisible que l’ha conduït a escriure cançons i a enfilar el camí d’una mena de vida i una mena d’amors. És una història punyent de dolors enterrats i d’amors descompensats, d’una inciació precipitada en el món dels adults, d’una adolescència fràgil que ha buscat el refugi de les cançons, d’una inquietud honesta que l’ha empès a expressar-se dalt dels escenaris. Al costat d’episodis d’una bellesa il·luminadora, hi ha també el malestar, el desconcert i una malaltia devastadora i incompresa: l’anorèxia.