L'escanyapobres

Tant com en el conte i en la novel·la extensa, potser més i tot, Narcís Oller va saber trobar la justa mesura literària en la novel·la curta. La publicació de L'Escanyapobres (1884) va confirmar el narrador revelat en La Papallona. En aquest breu i intens relat, els canvis provocats per la industrialització serveixen de teló de fons al vigorós "estudi d'una passió" que el subtítol anuncia. Moltes coses s'hi insinuen, però el protagonisme correspon a l'avarícia, tema literari universal i etern, que havia proporcionat tipus inoblidables en obres mestres de l'escola realista a la qual Oller s'incorporava. En el deliri de la bogeria pel diner, l'Oleguer i la Tuies constitueixen dos magnífics i extrems "casos" de deshumanització en el context contemporani.