La catedral saquejada

Què va empènyer el comte Ramon Roger de Foix a atacar la Seu d'Urgell, incendiar la vila i saquejar la catedral? Maldat, la fe en el catarisme o més aviat el resultat d'una intriga política d'alta volada, on estaven involucrats el bisbe d'Urgell i el mateix rei? L'analisi del moment i de les seves circunstàncies donen la clau d'un esdeveniment cabdal en la història pirinenca i andorrana.
L'obra se situa un moment clau del Comtat d'Urgell a l'Edat Mitjana, en què l'estabilitat de la institució es va veure sacsejada pels atacs del comte de Foix, que finalment, cap al 1196, va saquejar la catedral i va ordenar incendiar totes les cases de la Seu.
Origen dels Pariatges d'Andorra
Aquest atac tenia com a rerefons l'afany del comte Ramon Roger de Foix per expandir el seu control al sud. Un conflicte que va derivar més endavant, el 1278, en la signatura dels Pariatges, el document fundacional d'Andorra com a coprincipat, que establia la sobirania compartida amb el bisbe d'Urgell. Gascón defineix aquella època com una “veritable guerra dels cent anys pirinenca que capgira tota la realitat política del territori”.
Per a la Seu, el saqueig també va comportar que la ciutat fos fortificada, una mesura que no s'havia pres fins llavors en considerar que no seria atacada pel respecte que despertava en l'àmbit religiós. De fet, la imatge del comte de Foix en cercles catòlics va quedar molt qüestionada per aquest atac.
Història èpica
L’estil de l’autor, volgudament allunyat de l’erudició, permet al lector endinsar-se en els fets narrats i comprendre’n l’abast. L’estructura de l’obra en capítols curts i amb títols suggeridors l'apropa al format de novel·la èpica, però sense oblidar que estem revivint uns episodis reals. El llibre conté prop de 300 notes, mapes de l’evolució del comtat d’Urgell i el vescomtat de Castellbò, arbres genealògics i una taula cronològica final que, a manera de resum, pot servir també de guia de lectura.