La cuina tradicional mallorquina

La cultura mallorquina ha estat molt rica en estris i atuells per a cuinar i, per això, es feia necessari abordar en un sol volum tot aquest material que ja avui només es contemplable de forma més o menys genuïna a nivell museístic. Però, per altra banda, la cultura immaterial que s’ha generat al voltant de la cuina també és cabdal a l’hora d’entendre la fonamental dimensió d’aquest espai vital de la casa. Aquesta casa és el cos però la cuina és cor i, sense ella, resulta una simple carcassa.
La contemporaneïtat ha fet fer que moltes cuines tradicionals desapareguessin, no sols pel que fa a estructura i parts fixes sinó també quant a atuells i aixovars de tota la vida. Però el canvi més transcendent ha estat que la cuina, com a espai familiar, s’ha vist substituïda per la saleta, l’estudi, el dormitori o qualsevol altra cambra de la casa, especialment si té un televisor, un ordinador o altres aparells digitals. La nostra cultura contemporània n’ha desplaçat l’eix, l’omphalos, cap a un lloc sense definir lèxicament. La finalitat d’aquesta publicació no és altra que posar de relleu la capitalitat de la cuina dins l’espai domèstic, el seu pes històric i antropològic, i l’austera riquesa de la cultura material que atresorava. Un estudi d’allò que fou i ha estat l’epicentre de la casa, el cor de la llar en una tradició secular.