La nit

Són les cinc de la matinada i el Carles surt al carrer, que, com qualsevol dia d’entre setmana, està desert. Només se sent el silenci, només es veu la profunditat de la nit. «Li havien dit, o m’havien dit, o potser t’havien dit, això ara no importa gaire, que havia de ser-hi a dos quarts de sis.» La cita és al costat d’una església i allà sabrà què esperen d’ell, què haurà de fer. «No podia dissimular la seva inquietud. Es volia convèncer que no hi havia perill però no acabava de sortir-se’n, perquè, de fet, n’hi havia.» No l’hi ha dit a ningú, ni a la Cèlia. Joan Cavallé s’endinsa en la ment i el cos d’un jove compromès. Franco ha mort fa poc i, com tants, creu que ha d’actuar. Aquesta serà la seva primera acció clandestina.