Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents

Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents és el relat aspre i delicat de la infància en un poble suburbial, trossos de vida d’una família modesta, derrotada, capaç d’engendrar una estranya bellesa. «L’escriptura, la lectura, són un conill que respira i salta, un arc que es flexiona i gemega. No són un objectiu per assolir ni un objecte llançat al receptor. La base de Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents no era la publicació, sinó els meus quaderns personals, una mena de diaris. El primer dels textos, Núvols, forma part d’un quadern on he anat guardant durant anys aquestes troballes que penso que són precioses: en moment en què un ésser humà s’adona que, tot i els conceptes de la seva idealització de la realitat, respira, és feliç i simplement viu. I ho sento amb l’eufòria i amb la nostàlgia d’instants preciosos, un sentiment humà universal. No els reunia per publicar-los. Mentre escrivia era un conill que salta, un ocell, em sentia així. No una diana»