Libre de bones costumes dels hòmens e dels oficis nobles

Libre de bones costumes dels hòmens e dels oficis nobles del dominic barceloní Jaume Cassoles del segle xiv-xv, traduïda del llatí Scacorum iudus seu de moribus et officis nobilum, descriu en la primera part de l’obra el joc d’escacs i en la segona és un deliciós tractat de moral social en base el simbolisme de les peces d’escacs.
El joc d’escacs nascut a l’Índia va passar a la Xina o el Japó, i a través dels àrabs va arribar a Sicília i regnes catalans. La cort de Carlemany i els comtes catalans hi jugaven, i és aquí on pren el valor simbòlic o de moral social d’aquesta obra.
Traduït a diverses llengües al segle xv, francès o italià, té diversos manuscrits i versions catalanes antigues publicades modernament per Josep Brunet (1900) i aquesta edició facsímil d’Antoni Bulbena (1902).
En el moment de la redacció de Scacorum iudus seu de moribus et officis nobilium (també titulat Solacium ludi scachorum o Moralisatio super ludum scacorum) i la versió en llengua vulgar de Jaume Cas­soles, als regnes catalans al segle xiv, el sogorbí Francesc Vicent va publicar Llibre de jocs partit d’escacs en nombre de cent (València, 1495). En la mateixa època Francesc de Castellví, Narcís Vinyoles o Bernat Fenollar expliquen el joc i el simbolisme social dels escacs.
Les partides també eren jugades amb apostes de diners, i això va motivar la prohibició dels escacs per part de l’església catòlica en el concili de París (1188), proscripció que confirmaran els reis Lluís IX de França, Casimir II de Polònia, Joan I de Catalunya (1390) o el tsar de Rússia, Ivan IV (1551).
El manuscrit Libre de bones costumes dels hòmens e dels oficis nobles es conserva a la Catedral de Girona i fou transcrita a finals del segle xix per l’arxiver Manel Bofarull.