Mitografies i altres dèries

La poesia de Pietro Civitareale (L’Aquila, 1934) cerca un coneixement serè. Ve d’una certa enyorança. En el seu viatge poètic esquiva els turons punxeguts de la desesperació. Fa seu aquell pensa­ment del poeta grec arcaic Arquíloc que recomanava alegrar-se o entristir-se sense excessos. El que tenim davant, el que esperam, els rius de la desmemòria, el conviden, et conviden a convertir les absències en presències. La complexitat de la realitat fa que el gran poeta italià hagi de recórrer al mite, amb una assumida nostàlgia, feta d’imatges que es presenten en una mitja llum crepuscular. Edició bilingüe.