Precoz

Precoz, com La débil mental, encara una complicada i ambigua relació filial: una obra d'un centenar de pàgines que s'obre davant el lector amb l'exuberància i la força abassegadora dels més grans. Molts han vist en Harwicz la Virginia Woolf argentina, altres la comparen al millor Joyce i altres reconeixen ecos faulknerians; del que no hi ha cap dubte és que l'autora argentina, més enllà de tota comparació, sempre odiosa, està cridada a renovar la literatura d'aquest país. Una relació viscuda al límit, al límit de l'amor, al límit de l'obsessió i al límit de perdre-ho tot, el món, quan aquest és l'altre. Una torsió brutal dels rols convencionals que qüestiona el mateix significat de la maternitat, el deure social atorgat a la dona i, en concret, el deure que té a veure amb el fet de ser mare. Aquestes distorsions es transformen en un estil cru, despullat de tot ornament, de tot element sobrant, convuls com la mateixa vida, on tot succeeix sense raó aparent, només succeeix