Rèquiem per als molins aiguaders de Mallorca

Si demaneu a un mallorquí què és un molí, con­testarà que és una màquina de treure aigua per regar. En aterrar a l’aeroport de Son Santjoan o al des Codolar, hi haurà hagut ben pocs viatgers externs que no s’hagin interessat per la presència de les grans rodes giratòries armades d’una coa de fletxa sobre una torre de maçoneria o marès. Ara, els molins aigua­ders són una relíquia etnològica, però arribaren a ser prop de 2.500!
Els molins per treure aigua, els «inventaren» menestrals instruïts i agosarats —entre fusters i ferrers— i, sobretot, familiars de moliners de farina; entre ells hi hagué el Capellà de ses Idees, Rafel Oliver, prevere liberal i erudit que havia llegit ferm i va intentar treure la patent del seu artifici. Paul Bouvij —el neerlandès dessecador del Prat— el va seguir.
El molí va ser un avenç tècnic que va evolucionar des del giny de vela llatina o de gaies (calcat sobre el fariner), passant pel model de ramell de fusta al de ferro, de pales o metàl·lic del qual es mantenen exemplars més o menys ben conservats, però poquíssims en funció.