Sang culé

Jordi Pijoan-López i Manel Barrera signen Sang Culé, una novel·la que fa repàs dels darrers 30 anys del futbol espanyol i, sobretot, de la història més recent del Barça. Trames polítiques i de corrupció són l’eix argumental, enllaçades a partir de l’assassinat del president de l’entitat blaugrana, un tal Joan Gil i Porta –amb una personalitat peculiar i agosarada que recorda la de l’actual mandatari blaugrana més enllà de la cacofonia del seu nom.
Els dos autors, en Jordi i en Manel tenen experiència en immergir-se en les clavegueres de l’oasi català, ja que anteriorment van signar Tu no m’estimes (Llibres de l’Índex, 2008; http://tunomestimes.blogspot.com/), la qual tractà les connivències polítiques amb els poders econòmics. Sang Culé torna a donar clatellades per la dreta i per l’esquerra del ventall polític català, oblidant allò que se’n diu llenguatge políticament correcte i sense concessions a la galeria. La novel·la és plena d’antiherois, des dels seus protagonistes principals més enllà del president assassinat –els detectius i parella de fet Espartac Garcés i el MulatoValdés– fins al darrer figurant, personatges tots ells moguts o per ambició o per estultícia, entre aquests una periodista bocamolla, un estúpid i barroer president del Madrid, un monjo de Montserrat, meuques vàries, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre i d’altres polítics de més volada però corruptes. Tot plegat, Sang Culé retrata la societat catalana posant com a teló de fons la institució més important del país: el FC Barcelona, tal com afirmen els autors a la contraportada.