Scriptura restituta

Per què ens ha costat tant als valencians escriure en la nostra llengua històricament? Quins factors porten a una persona a no escriure en la seua llengua materna en l’àmbit privat? Per què tenim tan pocs dietaris escrits en valencià durant el segle XIX?
L’estudi d’Alaitz Zalbidea fa un recorregut des del segle XVIII, moment en el qual s’escriu l’últim dietari en valencià, fins a una època en què una sèrie d’intel·lectuals sociolingüísticament conscients reviscolen l’ús de la llengua pròpia en les seues memòries.
Així, durant el primer terç del segle XX, tres autors valencians —Manuel Sanchis Guarner, Nicolau Primitiu Gómez Serrano i Andreu Ivars i Cardona— confirmen en els escrits de caràcter privat la necessitat de creure en un marc històric, cultural i nacional com a motor de la lleialtat lingüística i també com a base de supervivència d’una llengua minoritzada durant segles.