Tabernas de Madrid

Un viatge emocional per les tavernes, cellers, cases i tavernes més autèntiques per beure's la capital a glops. Si alguna cosa defineix l'ànima d'una ciutat, són els bars, on qualsevol barra és el centre del món; aquest petit univers en què ens donem suport per seguir caminant. Madrid està al capdavant del planeta a l'hora de comptar tavernes amb destinació per als "gats", cosa que la converteix en un mirall tan vallinclanesc com lluminós, sabedora sempre de naufragis i ressorgiments. Tot i que no són una invenció espanyola, la saga d'il·lustres tasques no ha parat de créixer des de l'Edat Mitjana fins als nostres dies, per alegria del públic autòcton, sempre amant del morapi i la farra. Durant el Segle d'Or s'hi feia la vida, s'ajustaven comptes o escampaven els nobles barrejant-se amb el populatxo... Fins a arribar a l'expansió dels bodegons, garitos per beure vi o menjar de puntada de peu. Un món narrat d?idioma castís. Des d'allò més clàssic a les noves expressions, l'enginy tavernari i la bizarria gatuna per a la sarabanda, han anat travessant el temps fins a arribar a aquests estereotips que ja van canonitzar els cronistes de la Vila: les gloses costumistes de Mesonero Romanos, les cròniques galdosianes o les del profeta del Rastre, Ramón Gómez de la Serna. Totes, tenyides de llegenda i pintoresquisme sobre la vida que nia als figons, perviuen amb les seves pròpies lleis i ritus... i se superen en el present. Pels seus taulells han passat no només murris, sinó també reis de molts pelatges, escriptors matons, manols i petimetres, espurnes, periodistes liberals, pamfletaris, la gentada de la Pradera de Sant Isidre, el "No passaran", la Movida dels 80 , l'inici del segle XXI... i el vi i les canyes ben llençades, com a testimonis silents. Aquestes pàgines estan tan passejades com begudes i aspiren a deixar rastre d'aquest nostre Madrí, Madrí, Madrí, ja lluint gabán o sense, però mullades, inevitablement, amb la tinta de "tintorro"... Passen, mengin i, sobretot , beguin!